SANT JORDI

Hi havia alguna vegada, un príncep en el seu castell amb la seva mare, la reina. El príncep es deia ser Jonathan, i la seva mare la reina Elionor. El pare de ser Jonathan que era el rei, va morir quan era un nadó, a estat tota la seva vida amb la seva mare. El príncep per tenir protecció, li van regalar un mini drac com de mascota, i poc a poc ho va anar ensinistrant i ensenyant com una mascota. Poc després la reina va anunciar que volien a un cavaller per protegir el seu regne i convertir-se en un gran cavaller. El príncep i la reina en els seus trons, havien de triar a un, anaven passant molts cavallers per elegir l'indicat. Per aquesta porta va entrar un cavaller que a el príncep i la reina el van convèncer i ho van triar a ell, es deia Max, i van decidir donar-li una habitació al castell. Ser Jonathan va anar a l'habitació de Max per felicitar-lo i donar-li la benvinguda, però quan va obrir la porta va descobrir que Max no era un noi, era una noia disfressada de noi. Ser Jonathan es va quedar bloquejat. Max li va dir que si us plau no digués res, que ella sempre a volgut ser un cavaller i que ho donaria tot pel seu regne. El príncep tan amable li va dir que li anava a guardar el secret i li va preguntar pel seu veritable nom i li va dir que es deia Beatriu.
El príncep havia d'anar ensenyant-li coses al cavaller, però perquè no estigués incomoda amb la disfressa, el príncep va decidir anar a un lloc on ningú els veia perquè Max sigui Beatriu. Cada vegada que anaven a aquest lloc per practicar amb les espases i amb tota la resta, el príncep cada vegada anava sentint alguna cosa per ella, veia en ella alguna cosa especial. Un dia a la nit, el príncep va anar a la seva habitació i li va dir que tenia una sorpresa per a ella, li va portar al lloc de sempre i tenia una manta amb una cistella plena de menjar. Després de dinar, els dos es van tombar sobre la manta i es van donar un gran petó d'amor. A el cap de el temps anaven quedant d'amagat perquè ningú els descobreixin, i la reina mare del príncep anava sospitant alguna cosa. Fins que un dia estaven al seu lloc de sempre i van veure com un drac mes gran que la seva mascota anava cap al castell. Els dos van corre cap al castell, i Beatriu es va disfressar de Max per anar a pel drac. El príncep li va dir que agafesi al seu drac per anar a per ell, i li va dir que tingués molta cura i es van donar un petó. Max va anar a per el drac volant amb el drac del príncep, i van estar ahi lluitant fins que Max li clau bé a la panxa i el drac va caure a terra. Res més aterrar a Max se li va caure la perruca i la reina i tot el poble ho va veure, però el príncep es va posar davant i va dir a la reina que el sàvia aquest secret i que a més d'això s'ha enamorat d'ella. La reina li va dir que ella ho sabia, que ja ho sospitaba i que aquesta cara és de dona va dir, que estava molt orgullosa de ell també perquè, per fi a trobat al seu amor veritable. Els dos es van posar super contents, i Beatriu va anar cap al drac, va agafar la rosa d'on havia clavat l'espasa al drac i se la va donar a el príncep, i es van donar un petó final. I colorin colorat aquest conte ja s'acabat.